El pal d’escombra ens farà lliures

Que sí, que sí: la manifestació va ser històrica, majúscula, còsmica, orgàsmica… i tot el que vulgueu. Però gairebé vint-i-quatre hores després, quan fa estona que als quioscos s’han esgotat les cròniques més fervoroses de la gesta, encara ningú ha homenatjat el que ahir es va postul·lar com a producte clau per avançar cap a l’estat propi: el pal d’escombra.

Diuen que si una cosa tenim els catalans és aquesta capacitat innata per aprofitar-ho tot i per espavilar-nos amb qualsevol cosa. Si de les pedres en fem pans, dels estris de neteja domèstics en fem pals de bandera. I ahir hi havia tantes estelades onejant al vent als carrers de Barcelona com escombres, fregones i recollidors abandonats a les llars del país. Resignats a que ningú els reconegués la seva contribució a la causa, jeien a terra o al fons d’un armari, esperant que tard o d’hora s’acabés aquesta mutilació temporal en servei a la pàtria.

Però ai, no només els estris de neteja van ser damnificats per l’entusiasme generalitzat! Fins i tot les canyes de pescar van patir l’“órdago nacionalista”. Per no parlar de les pobres tomaqueres, que van veure impotents com la meitat dels horts del país quedaven fets un nyap, per vergonya de la nostra tradició agrícola i de les generacions de neohippies amb hortalisses al balcó.

Esperem que de manifestacions com la d’ahir no ens en facin falta gaire més, perquè els designis de l’enginy popular són inescrutables i encara prendríem mal tots plegats. Així que, pel bé del gremi de les fregones i per la pressa que tenim tots plegats, fem que les estelades tornin als balcons i exigim que, després de marxar per Barcelona, la independència segueixi avançant ara pels despatxos dels qui tenen la paella –i ho dic sense ànim de donar idees- pel mànec.